El sector sanitari, a més de prestar un servei als ciutadans, és un dinamitzador de l’economia. A Espanya representa el 5,1% del producte interior brut (PIB) i el 5,6% de la població activa. En altres països, com Alemanya representa el 10,6% del PIB i el 10% de la població activa. Així doncs, la Sanitat és un sector que contribueix al creixement econòmic.
L’exemple el tenim en un hospital. Per al seu funcionament necessita: aliments, roba, materials de construcció, vehicles, serveis de manteniment, informàtica, transport, telecomunicacions, formació... la Cambra de Comerç de Tarragona calcula que l’impacte econòmic dels hospitals públics de Tarragona i el Vendrell és de 297 milions d’euros. Estos tres centres, (Hospital Joan XXIII, Hospital de Sant Pau i Santa Tecla i Hospital del Vendrell Hospital) generen més de 3.200 llocs de treball directes, 1.700 d’indirectes i actuen de veritables motors econòmics. Per cada milió d’euros invertit en el sector sanitari s’incrementa en un 30% el volum de negoci de l’economia local. (Impacte del sector hospitalari a l’economia local de Tarragona i El Vendrell, gener 2010)
Segons este informe, els hospitals retornen el 100% dels seus costos de producció al sistema públic (a través de sous, impostos, seguretat social i amb la contractació de serveis a d’altres sectors productius de l’entorn). A més, generen una producció d’alt valor afegit per la societat (garantint la salut de la ciutadania) i donen feina a personal altament especialitzat. A tot això cal afegir que els hospitals generen sinèrgies amb universitats i centres docents i requereixen inversions en innovació i en noves tecnologies, que ajuden al desenvolupament del coneixement al territori. A Tarragona l’ Institut d'Investigació Sanitaria Pere Virgili, n’es un clar exemple.
Així doncs, és lògic pensar que la retallada en sanitat també comportarà perjudicis econòmics. I especialment a Terres de l’Ebre, on el trasllat d’àrees no assitencials cap al Camp de Tarragona, ha estat una constant.
La Junta de Personal de l’Hospital “Verge de la Cinta” (HTVC), denunciava fa uns mesos que l’Hospital havia perdut la cuina. Això comportà l’acomiadament de desenes de professionals i la pèrdua de contractes amb els proveïdors locals. Des d’aleshores, el menjar es cuina a Camp Tarragona i des d’allí viatja cap a l’HTVC. Insòlit! Una altra àrea centralitzada, fou Recursos Humans. Amb esta nova decisió, la gerència deixava al carrer a desenes de professionals del nostre territori. En definitiva, la centralització dels serveis no assitencials ha comportat un fre per al creixement econòmic i el dinamisme local.
Però esta centralització sembla que no s’aturarà amb els serveis no assistencials. Arran de la publicació de les llistes d’espera, el Delegat del Sanitat a Terres de l’Ebre, apuntava en declaracions als mitjans, que una possible solució seria derivar pacients fora del nostre territori (mentre, segons els sindicats, el 30% dels llits de l’HTVC estan tancats). Un cop més Terres de l’Ebre perd, i no només en equitat i accessibilitat en els serveis sanitaris sinó que perd una de les poques oportunitats que encara li quedaven per encarar la crisi. L’HTVC és una de les principals empreses del territori i els seus treballadors i proveïdors viuen, bàsicament, al Baix Ebre i el Montsià. I justament estes comarques són les que encapçalen el retrocés econòmic de Catalunya. És lícit reclamar que el dinamisme econòmic generat per l’HTVC es quedi en el territori (Anuari Econòmic Comarcal 2010)
I tot això passa amb el beneplàcit dels dirigents polítics locals, entenem que mantindre a la població continguda els reporta beneficis i càrrecs dintre el partit. Però que hi guanya la societat ebrenca? Evidentment res.
Pere Genaró i Jornet
Plataforma per la Salut pública a Terres de L’Ebre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada